A “Barcelona…i acció” procurem anar combinant pel·lícules de
diferents èpoques. És la manera de comprovar els canvis que ha
experimentat Barcelona amb el pas del temps. Aquest divendres en veurem
una de poc vista, que es pot considerar la pel·lícula més prohibida del
franquisme: ‘M’enterro en els fonaments’, dirigida per Josep M. Forn el
1969 i que, per problemes de censura, no va ser estrenada fins a set
anys després, amb el títol de ‘La respuesta’. La història es basa en la
novel·la de Manuel de Pedrolo la qual ens parla de l’enfrontament
generacional entre un jove estudiant d’esquerres i el seu pare d’idees
conservadores. A final dels anys 60 els estudiants feien vagues i
manifestacions i corrien davant els grisos.
Barcelona va ser la ciutat més contestatària de tot l’Estat espanyol.
La majoria d’estudiants van conèixer de prop les porres dels policies
antidisturbis, els grisos. El mes d’octubre de 1968 s’estrenava al
cinema Florida ‘2001: una odissea de l’espai’. A la sortida de la
projecció tothom es preguntava què volia representar l’enigmàtic
monòlit.
El 1969 es va fundar la primera colla castellera de Barcelona. Serrat va publicar un disc dedicat a Antonio Machado.
Francesc Viader és el jove protagonista de la pel·lícula. Un actor
sensible i atractiu que més tard participaria en alguna pel·lícula de
l’Escola de Barcelona i que abandonaria aviat el cinema. En el paper del
seu pare, el recordat Jordi Torras, actor de cinema i teatre, escriptor
i creador del Premi Sant Jordi de Cinematografia. La noia és Marta May,
parella de Josep M. Forn i protagonista de moltes de les seves
pel·lícules. En aquesta ocasió és una jove que treballa de cambrera en
un club de la zona alta.
A l’avinguda de Sarrià, a l’altura del carrer de Buenos Aires,
abundaven els bars de cambreres. Locals amb poca llum en els quals
senyoretes joves donaven conversa, i alguna cosa més, a senyors de bona
posició, la majoria casats. Encara podem trobar algun que ha resistit el
pas del temps.
L’església de Pompeia, a la Diagonal, era una de les preferides per
la burgesia de l’Eixample, que anava cada diumenge a la missa de les 12.
El ritual continuava al bar Sandor, de la plaça de Francesc Macià, per
prendre l’aperitiu.
Els joves de casa bona anaven a altres bars del barri de Sant
Gervasi. En una terrassa trobarem l’escriptor Enrique Vila Matas que
arriba molt content amb l’últim disc dels Rolling Stones, que acabava de
sortir.
Les cançons de Raimon, ‘Sobre la pau’ i ‘Sobre la por’ obren i tanquen el film.
El director, Josep M. Forn, va renegar del muntatge final de la
pel·lícula perquè tenia poc a veure amb les seves idees, cosa freqüent
en el cinema compromès de l’època. Amb el títol de ‘La respuesta’ es va
estrenar el 1976 a sales de barri, de programa doble. La versió
catalana, que és la que veurem avui, va ser estrenada el 1985 al cinema
Arcadia, del carrer de Tuset.
Font: http://blog.btv.cat/cinema/
Sinopsis:
La Renata és una cambrera que manté una relació sentimental amb l'Àlex,
un jove i innocent estudiant que, després d'assabentar-se que la seva
xicota té també un afer amb el senyor Molina Costa, es capfica de tal
manera que decideix assassinar l'home sense pietat. El noi porta a terme
el pla, però després que la policia examina el cadàver i dur a terme la
investigació, les conclusions són confuses i l'Àlex no és descobert.
Ara bé, el seu pare, l'influent doctor Farràs, sospita d'ell i s'hi
enfronta.
La pel·lícula no es va poder estrenar fins set anys després de la seva
realització i va ser prohibida i multada pel règim franquista. La seva
primera i única projecció, fins a la seva tardana estrena, es produí
l'any 1970 dins la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei, malgrat
que no va obtenir el permís d'exhibició.
Enlace emule:
"M´enterro en els fonaments"
Subtítulos castellano:
"M´enterro en els fonaments"
