Berlín, 1989, cau el mur de la vergonya, llavors restaven alçats 16. Hui, 2016, hi han 65.
Vora 40 milions de soldats “garanteixen la pau” en un món que consumeix més de la meitat dels seus recursos econòmics en nom de la presumpta “defensa”.
Prop de 17.000 milions de dòlars, 2’3% del PIB mundial, s’invertiren en armament en 2015.
Des del final de la 2ª guerra mundial han mort més de 35 milions de persones víctimes de guerra, a banda refugiats, devastacions i misèria.
El món està boig o sóc jo el foll? Cóm puc estimar, confiar, en una democràcia que te amenaçat amb el seu sofisticat armament nuclear, no sols als éssers humans sinó al planeta sencer? Resta en joc el demà de tots nosaltres!
Tots el mandataris mundials volen la pau, fer el bé, i així creuen actuar. Defensen les guerres justes o preventives com instruments democràtics per la llibertat i la pau dels pobles sense adonar-se’n que les guerres sols porten a la victòria, mai a la pau; que la sang dels vençuts viu generacions; que no pot viure la democràcia en un país de vencedors i vençuts; que si el terrorisme és una depravació, l’antiterrorisme també ho és; que amb bombes no s’imposa la democràcia; que per cada terrorista mort en naixeran dos; que ull per ull, tots bornis.
Violència contra violència, la guerra de tots contra tots... quina és la causa d’aquests sentiments d’odi tan agressius i arrelats en l’home?
Els demòcrates, “els bons”, prediquen el bé des dels púlpits polítics, però eixa presumpta bondat social i política depèn, hui més que mai, de l’economia i el seu creixement indefinit: productivitat, competitivitat, immediatesa, consumisme... d’una prosperitat de grans multinacionals que globalitzen, legislen i controlen el sistema: TTIP, CETA, TISA.
És l’imperi capitalista que democratitza un nou colonialisme, un nou autoritarisme, un nou ordre mundial. Així, els exèrcits són al servei d’aquesta economia, inclosos exèrcits privats, doncs hi ha un objectiu primordial: els recursos naturals del planeta pels quals s’enceten conflictes i guerres, siguen bèl·liques (Iraq, Síria, Afganistan... sense la invasió d’Iraq no s’entén l’Isis); constitucionals en Sud-Amèrica (sembla una nova operació Còndor); per l’explotació a l’Àfrica, o les estratègiques (mar de Xina, Antàrtida, Ucrània...)
Sobretot a Sud-Amèrica, la lluita dels pobles originaris per la defensa del territori està provocant l’assassinat pràcticament diari d’activistes de drets humans, d’advocats de drets humans, de líders per la defensa del territori, desaparicions forçades, falsos positius, atacs de falsa bandera... actes execrables que els mass-media del sistema intenten ignorar.
En un món sembrat de bases militars, de míssils nuclears en peu de guerra, d’armament sofisticat cada vegada més eficient, què podem esperar dels seus líders polítics? La deshumanització impera en l’imperi del capitalisme i la tecnociència.
No podem permetre tanta injustícia, tant de terrorisme democràtic que arruïna, sobretot la majoria pobra del planeta, la naturalesa i el medi ambient!
No podem permetre polítics indecents que solament serveixen els interessos de grans empresaris i banquers!
No podem permetre que aquesta càfila governativa ens sembre el planeta d’armament de destrucció massiva en nom de la seguretat! Paranoics!
No podem permetre que ens observen, ens escolten, ens controlen les 24h. del dia, vivim amenaçats pel sistema!
No podem permetre que moren milers d’éssers humans ofegats al mediterrani amb la carta de les Nacions Unides com a evangeli polític! No podem permetre tantes coses, que mai no acabaria d’escriure tanta iniquitat democràtica.
Necessitem reintegrar la confiança a la nostra naturalesa humana, el diàleg, el perdó, la magnanimitat. necessitem un canvi de percepció de món, una metamorfosi urgent que ens reintegre a la naturalesa i el cosmos, a la diversitat i el respecte, a l’amor i la vida.
L’altre, el veí, no te per què ser l’enemic, no tenim per què desconfiar considerant-lo un competidor. Per què no pot ser una font de cultura d’on poder beure mútuament? Ni armes ni soldats, sols la paraula és allò que resol els conflictes humans en un món civilitzat!
La filosofia intercultural és pilar de la convivència humana. Ni la economia ni la política podran salvar el món, sols un canvi antropològic pot sembrar el camí de salvació, però aquests fills del dimoni que manen del món han eliminat les humanitats de la Universitat.
Malgrat tot hi ha una esperança:
Una gran majoria de la humanitat te sentiments d’estima per la vida, pel canvi cap a la veritable pau, llibertat i democràcia.
Eixos sentiments han de cridar en consciència i lluitar desobeint lleis injustes, encara que pose en perill la pròpia vida.
Sols milers de milions d’aquestos sentiments en lluita constant podrà salvar, dignificar, l’ésser humà.
Font; http://lluisronda.blogspot.com.es/2016/10/revolucio-de-lhuma.html#more
Artículo en castellano: http://kaosenlared.net/ni-politica-ni-economia-salvara-el-mundo/
2 comentarios:
Hi ha una cosa que impera per damunt de tot això, i és la veritable llei, el comportament quimic de la matèria, doncs en el fons és on es resumeix tot. On ho veiem? A la massa critica.
Però és la llei... Molt exacta i requereix d'aquesta exactitut perque s'expressi. Es a dir, ha de ser de veritat.
I com seria? Què falla? El q diu l'article... Gent de bona voluntat, que haurien de ser realment d'aquesta bona voluntat 100% negant-se a complir lleis injustes, presissament per complir la veritable llei.
El que no ho fa, està alimentant la injusticia, per molt que parli de tot el contrari i es queixi. A l'acció es crea realitat, i ha de ser de veritat.
Estic d'acord amb el teu raonament Meri: les majories decideixen per bé o per mal el destí de tota l'humanitat...
Publicar un comentario