Bourdieu a la hora de efectuar sus análisis sociológicos valora como capital no sólo el acumulable en forma de moneda, infraestructuras y bienes materiales intercambiables. Si sólo se considera capital al dinero, no pueden ser explicados los comportamientos aparentemente altruistas de los agentes que se mueven por el campo. Bourdieu incide en señalar que las prácticas de noble corazón se asientan también en una base interesada, crematística, económica, que permite al agente la acumulación de un capital que tiene que ser denominado de otra forma, y que es acumulado por el jugador de muchas maneras: como capital simbólico, en forma de honor, honradez, solvencia, competencia, generosidad, pundonor, entrega más allá de toda sospecha; como capital cultural interiorizado o incorporado, que es el que se adquiere en el seno de una familia (p. ej. de clase alta), o de una circunstancia concreta (una institución prestigiosa); como capital cultural objetivado, que es el visible en la acumulación de objetos extraordinarios, obras de arte que muestran el gusto distinguido del agente; como capital cultural institucionalizado, cuya forma más evidente la constituyen los títulos y diplomas; como capital social, conseguido a través de la red de relaciones que establece el agente por el campo. Todos esos capitales son transformables en capital económico, y viceversa. Son capitales que manifiestan su efectividad bajo la condición del disimulo, del fingimiento en la creencia de su no cualidad económica.
Fuente; Wikipedia
9 comentarios:
Bon dia, Albert.
El capital, una de les diverses formes que pren els diners, és una arma, mitjançant la qual els qui el posseeixen (o el controlen, que ve a ser el mateix) s'apropien, no només dels béns, sinó del temps, de la feina , i de les vides dels que estan obligats a lliurar el seu temps, el seu treball, i les seves vides per obtenir-lo. Sé que això és simplificar molt les coses, però al cap ia la fi és així. Seria més fàcil alliberar el món de totes les armes, menys d'aquesta, la més eficaç, astuta i destructiva de totes l'home hagi inventat.
Salut!
Així és, pero a el que m'interessava destacar en aquest publicació és el capital cultural institucionalitzat, que és el que poden assolir per expemple les classes socials amb més poder econòmic, quant aquestes el posseeixen, s'apropien de les coneixements relatius de la ciència i la teconologia i d'aquesta forma també poden monopolitzar altres camps com per exemple la propaganda, la medicina, o la violencia fent- ne ús per a obtindre el control sobre les masses.
Salutacions!
De totes formes, ara mateix, el capital cultural en general(en qüant a informació) està essent asimilat pel sistema continuament per mitjà d'internet. Si la informació és poder, no hi dubte que els que han creat internet en poden fer ús a conveniència i de la manera més eficient per als seus interessos.
És a dir, i tornan a la pregunta del inici, el Capital no és només econòmic, hi han altres tipus de Capital que normalment com bé diu Bourdieu passant desapercebuts per la societat en general, llavors, aquesta idea de que el Capital econòmic és només la que té i pot obtindre el poder és falsa.
Per exemple, si jo hagués estat Nicola Tesla amb un capital cultural destacat i amb una capacitat creativa i inventiva fora del comú, podría haver aconseguit capital econòmic de forma també considerable, es a dir, la meva base inicial no és essencialment econòmica sinó cultural.
Yo entiendo que el problema viene a ser que los que controlan el capital se sitúan arriba y son observados desde abajo con envidia y devoción. eso hace que cualquier cosa que hagan esté bien hecha, cualquier cosa que digan, cualquier cosa que les guste...
Son un referente pero no de la realidad sino de la estupidez: ¡El rey está desnudo!
Salud!
Molta gent dirà que aquest exemple que hi posat -el de Tesla- es excepcional, i per tant trenca amb la norma, no obstant, es podría donar.
La qüestió que volia exposar no és altre que qui posseix una técnica concreta la pot fer valer també per obtindre capital econòmic i evidentment tambè és pot donar el cas contrari, és a dir, aquesta forma de capital cultural sempre va lligada amb el capital econòmic.
Así es Piedra, este fenómeno que se da en la sociedad en general es producto de la propaganda capitalista, es decir, de la cultura, de la publicidad, del entretenimiento, etc, etc, que ellos mismos crean a favor de sus intereses y para sus fines de control y poder.
Ahora me viene a la cabeza también los artistas que son poseedores de una cierta cualidad, aptitud o técnica que podría formar parte de un capital cultural más o menos valorado por la sociedad en general que genera beneficios económicos.
Publicar un comentario