In LSD Veritas -

Benvinguts al meu racó.


Todo está sujeto a interpretaciones, por lo tanto la realidad es subjetiva y las formas de pensar y vivir son caóticas y conflictivas. El pensamiento enmascara a menudo la verdad de los hechos. La realidad ya no puede ser objetiva. Todo pasa por el filtro del pensamiento y el individuo deja de observar los hechos tal como son.

viernes, 17 de junio de 2011

M'enterro en els fonaments (1968) Josep M. Forn.




A “Barcelona…i acció” procurem anar combinant pel·lícules de diferents èpoques. És la manera de comprovar els canvis que ha experimentat Barcelona amb el pas del temps. Aquest divendres en veurem una de poc vista, que es pot considerar la pel·lícula més prohibida del franquisme: ‘M’enterro en els fonaments’, dirigida per Josep M. Forn el 1969 i que, per problemes de censura, no va ser estrenada fins a set anys després, amb el títol de ‘La respuesta’. La història es basa en la novel·la de Manuel de Pedrolo la qual ens parla de l’enfrontament generacional entre un jove estudiant d’esquerres i el seu pare d’idees conservadores. A final dels anys 60 els estudiants feien vagues i manifestacions i corrien davant els grisos. Barcelona va ser la ciutat més contestatària de tot l’Estat espanyol. La majoria d’estudiants van conèixer de prop les porres dels policies antidisturbis, els grisos. El mes d’octubre de 1968 s’estrenava al cinema Florida ‘2001: una odissea de l’espai’. A la sortida de la projecció tothom es preguntava què volia representar l’enigmàtic monòlit.
El 1969 es va fundar la primera colla castellera de Barcelona. Serrat va publicar un disc dedicat a Antonio Machado.
Francesc Viader és el jove protagonista de la pel·lícula. Un actor sensible i atractiu que més tard participaria en alguna pel·lícula de l’Escola de Barcelona i que abandonaria aviat el cinema. En el paper del seu pare, el recordat Jordi Torras, actor de cinema i teatre, escriptor i creador del Premi Sant Jordi de Cinematografia. La noia és Marta May, parella de Josep M. Forn i protagonista de moltes de les seves pel·lícules. En aquesta ocasió és una jove que treballa de cambrera en un club de la zona alta.
A l’avinguda de Sarrià, a l’altura del carrer de Buenos Aires, abundaven els bars de cambreres. Locals amb poca llum en els quals senyoretes joves donaven conversa, i alguna cosa més, a senyors de bona posició, la majoria casats. Encara podem trobar algun que ha resistit el pas del temps.
L’església de Pompeia, a la Diagonal, era una de les preferides per la burgesia de l’Eixample, que anava cada diumenge a la missa de les 12. El ritual continuava al bar Sandor, de la plaça de Francesc Macià, per prendre l’aperitiu.
Els joves de casa bona anaven a altres bars del barri de Sant Gervasi. En una terrassa trobarem l’escriptor Enrique Vila Matas que arriba molt content amb l’últim disc dels Rolling Stones, que acabava de sortir.
Les cançons de Raimon, ‘Sobre la pau’ i ‘Sobre la por’ obren i tanquen el film.
El director, Josep M. Forn, va renegar del muntatge final de la pel·lícula perquè tenia poc a veure amb les seves idees, cosa freqüent en el cinema compromès de l’època. Amb el títol de ‘La respuesta’ es va estrenar el 1976 a sales de barri, de programa doble. La versió catalana, que és la que veurem avui, va ser estrenada el 1985 al cinema Arcadia, del carrer de Tuset.

Font: http://blog.btv.cat/cinema/





Sinopsis:
La Renata és una cambrera que manté una relació sentimental amb l'Àlex, un jove i innocent estudiant que, després d'assabentar-se que la seva xicota té també un afer amb el senyor Molina Costa, es capfica de tal manera que decideix assassinar l'home sense pietat. El noi porta a terme el pla, però després que la policia examina el cadàver i dur a terme la investigació, les conclusions són confuses i l'Àlex no és descobert. Ara bé, el seu pare, l'influent doctor Farràs, sospita d'ell i s'hi enfronta.

La pel·lícula no es va poder estrenar fins set anys després de la seva realització i va ser prohibida i multada pel règim franquista. La seva primera i única projecció, fins a la seva tardana estrena, es produí l'any 1970 dins la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei, malgrat que no va obtenir el permís d'exhibició.

Enlace emule: "M´enterro en els fonaments"

Subtítulos castellano: "M´enterro en els fonaments"

6 comentarios:

Anónimo dijo...

No he visto en mi vida una peli catalana. Tengo curiosidad.

Lo que te decia era de Ferrara el de Moro.

Marcos

Albert dijo...

Me pareció interesante y la he traducido al castellano, la temática es actual.

Saludos!

Javier dijo...

Bon dia! estic molt interessat en aconseguir aquesta pelicula pero a traves de l'enllaç del emule no ho aconsegueix-ho, podrias compartirla de alguna altre manera? moltes gracies pel seu traball, salutacions.

Albert dijo...

Hola Javier,

Et deixo l'enllaç de la pel·lícula: https://mega.nz/#!ng9UWA5S!sQd5rit97DH_XeHe22dfnP1qo7mBX2EfP4kcadok3b4

Salutacions.

Mireia Reniu dijo...

Hola Albert,

fa temps que hi vaig darrera, però no la puc baixar per l'emule i l'enllaç que indiques tampoc. Me la pots passar?

Gràcies infinites.

Albert dijo...

Hola Mireia,

et deixo l´enllaç de la pel.lícula: https://drive.google.com/file/d/1AbdZNiv0qHSU390-bBhfSqn22626Lhh2/view?usp=sharing

Salutacions.